Un simple aleteig...
Un simple aleteig... (Un simple aleteo...)
Un simple aleteig... (A simple flutter...)
La figura de la papallona —amb la seva lleugeresa, el seu aleteig àgil i viu, la seva varietat de colors— ha estat la font d’inspiració d’aquest trio per a violí, violoncel i piano. L’abundància d’harmònics naturals a la corda i un moviment d’oscil·lació entre dues notes en forma de trèmolo o trinat impregnen tota l’obra, evoquen aquest aleteig ingràvid i busquen una sonoritat de textura més clara, transparent, on preval l’aspecte tímbric.
El proverbi oriental que diu que el simple aleteig d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món en forma d’un huracà ha estat el punt de partida d’aquest trio que s’articula en tres moviments relativament breus:
- Un simple aleteig…
- Ressonància I
- Ressonància II
El primer moviment correspon a la presentació/exposició del proverbi, en el sentit que qualsevol fet, per petit que sigui, està lligat a la resta, que tot està connectat. De caràcter més descriptiu, vol reflectir aquest inici innocent de l’aleteig de la papallona, que a poc a poc es va transformant, va agafant energia i moviment intern fins al punt culminant de l’obra amb la representació de la força i el sentit circular d’un petit huracà. Aquest moviment és la porta d’entrada a les dues «ressonàncies» posteriors.
La primera correspon al sentiment de certa tristor serena, de disculpa, pel dolor que cadascú —i el món— pot causar o causa, sense voler-ho i sense ser-ne conscient. Amb un tractament melòdic de l’oscil·lació entre dues notes i el sentit de cromatisme descendent, vol ser el moviment més expressiu i reflexiu.
La segona ressonància correspon a la idea d’una certa consciència del «Tot que tot ho connecta», que possibilita un fer o actuar més harmònic, una identificació amb la papallona d’essència a essència. Vol ser un moviment menys discursiu, més contemplatiu i serè, a la recerca d’una major simplicitat i on el motiu agafa un caràcter de certa innocència.
En la preparació dels materials per a la composició d’aquesta obra, sobretot en les possibilitats de combinacions d’harmònics naturals, he partit de «troballes» de diversos compositors, tenint especialment present l’obra de K. Saariaho. La coincidència d’aquest treball amb el seu traspàs el mes de juny passat i la meva admiració per la seva obra Sept papillons m’han impulsat a escriure aquest trio en memòria seva, com a humil homenatge.
Un simple aleteig… està dedicada al Tempus Trio, a qui agraeixo l’interès, el treball, l’entusiasme i les estones compartides.
5 d’agost de 2023
La figura de la mariposa —con su ligereza, su aleteo ágil y vivo, su variedad de colores— ha sido la fuente de inspiración de este trío para violín, violoncelo y piano. La abundancia de armónicos naturales en la cuerda y un movimiento de oscilación entre dos notas en forma de trémolo o trino impregnan toda la obra, evocan este aleteo ingrávido y buscan una sonoridad de textura más clara y transparente, donde prevalece el aspecto tímbrico.
El proverbio oriental según el cual el simple aleteo de una mariposa puede sentirse al otro lado del mundo en forma de un huracán ha sido el punto de partida de este trío que se articula en tres movimientos relativamente breves:
- Un simple aleteo…
- Resonancia I
- Resonancia II
El primer movimiento corresponde a la presentación/exposición del proverbio, en el sentido de que cualquier hecho, por pequeño que sea, está ligado al resto, que todo está conectado. De carácter más descriptivo, quiere reflejar este inicio inocente del aleteo de la mariposa, que poco a poco se va transformando, cogiendo energía y movimiento interno hasta el punto culminante de tota la obra con la representación de la fuerza y el sentido circular de un pequeño huracán. Este movimiento sirve de puerta de entrada a las dos «resonancias» posteriores.
La primera corresponde al sentimiento de cierta tristeza serena, de disculpa, por el dolor que cada cual —y el mundo— puede causar o causa, sin querer y sin ser consciente de ello. Con un tratamiento melódico de oscilación entre dos notas y un sentido de cromatismo descendente quiere ser el movimiento más expresivo y reflexivo.
La segunda resonancia corresponde a la idea de una cierta consciencia del «Todo que todo lo conecta», que posibilita un hacer o actuar más armónico, una identificación con la mariposa de esencia a esencia. Quiere ser un movimiento menos discursivo, más contemplativo y sereno, en busca de una mayor simplicidad, y en el que el motivo adquiere un carácter de cierta inocencia.
En la preparación de los materiales para la composición de esta obra, sobre todo en las posibilidades de combinaciones de armónicos naturales, he partido de los «hallazgos» de varios compositores, teniendo especialmente presente la obra de K. Saariaho. La coincidencia de este trabajo con su fallecimiento el pasado mes de junio y mi admiración por su obra Sept papillons me han impulsado a escribir este trío en memoria suya, a modo de humilde homenaje.
Un simple aleteig… (Un simple aleteo…) está dedicada al Tempus Trio, a quien agradezco el interés, el trabajo, el entusiasmo y el tiempo compartido.
5 de agosto de 2023
The figure of the butterfly —with its lightness, its agile and vivid fluttering, its variety of colours— has been the source of inspiration for this trio for violin, cello and piano. The abundance of natural harmonics on the strings and a movement of oscillation between two notes on the form of tremolo or trill permeate the entire piece, evoking that weightless flutter and seeking a clearer, more transparent sonic texture, where timbral work prevails.
The well-known Eastern proverb «the simple flutter of a butterfly’s wing can be felt on the other side of the world as a hurricane» was the starting point for this trio, which unfolds in three relatively brief movements:
- A simple flutter...
- Resonance I
- Resonance II
The first, Un simple aleteig..., corresponds to the presentation of the proverb; more descriptive in character, it seeks to reflect that innocent beginning of the butterfly’s flutter which, little by little, is being transformed until reaching its climax in the representation of the circular force and energy of a small hurricane. This movement serves as a gateway into the two following «resonances».
The first, Ressonància I, corresponds to a feeling of serene sadness, of apology, for the paint that each of us —and the world— may cause, unintentionally and unconsciously. With a melodic treatment of oscillation between two notes and a sense of descending chromaticism, it aims to be the most expressive and reflective movement.
The second, Ressonància II, corresponds to the idea that everything is connected, to a certain awareness of «the whole that connects all things», which makes possible a way of acting more harmoniously with all that surrounds us, and an identification with the butterfly from essence to essence. It seeks to be a less discursive, more contemplative, serene movement, in search of greater simplicity. It is built upon a small rhythmic element, in the form of an internal heartbeat, latent throughout the movement, where the three instruments unite in the oscillating motif, which here takes on a character of innocent simplicity.
In preparing the materials for this composition, I drew upon «findings» from various composers, with especial attention to the work of Kaija Saariaho. The coincidence of this work with her passing, and my admiration for her Sept papillons, inspired me to write this trio in her memory, as a humble tribute.
Un simple aleteig... is dedicated to Tempus Trio, with gratitude for their interest, meticulous work, enthusiasm, and shared moments.
5 August, 2023