Llibre d’hores. Cicle complert de Preludis per a piano, en quatre quaderns

El Llibre d’hores és la sèrie completa de Preludis per a piano escrita entre 2016 i 2022: un cicle articulat en quatre quaderns, tots ells en forma de díptic i amb la seva pròpia unitat interna, per ser interpretats també de manera independent.

Aquesta obra, en homenatge a Claude Debussy, sorgeix de la meva admiració per la seva música i, d’una manera especial, de la rellevància que aquesta té dins del repertori i en la tècnica pianística. La relectura del magnífic llibre Debussy et le mystère de V. Jankélevitx em remet constantment a la capacitat de la música del compositor francès de suggerir i de transcriure el «misteri» amb una escriptura musical sempre neta i clara.

L’altra font d’inspiració que convergeix en la mateixa idea —la Vida com a misteri per excel·lència— és el llibre de les hores de la vida monàstica, amb les seves vuit hores canòniques. Dues fonts literàries han ajudat a aprofundir-hi: El llibre d’hores de R. M. Rilke i La música del silenci de D. Steindl-Rast. Cada hora, com un missatger, és concebuda com a portadora d’un missatge propi. I aquesta vivència de cada moment del dia —com les etapes de la vida—, juntament amb l’actitud de vetlla, la mirada atenta i la importància del cant com a expressió més genuïna d’un anhel comú, són els factors que he intentat evocar en cadascun dels vuit preludis:

Misteri de nit
Misteri de llum
Misteri de l’entrega
Misteri de l’instant
Misteri del temps
Misteri del dolor
Misteri de la confiança
Misteri de pau

PRIMER QUADERN

Correspon als dos primers moments del dia, Vigílies/Matines i Laudes.

Preludi I. Misteri de nit

Inspirat en el cant de Vigílies/Matines, enteses com a guàrdia/escolta nocturna i en la consciència del pas del temps. Està construït a partir d’un motiu de dues notes centrals —do, re, com a transcripció de les inicials de Claude Debussy— que es repeteix quasi de forma obstinada, juntament amb un cant molt concret i clar —a diverses veus en la part central— que es desdibuixa en forma de record llunyà.

Els versos de V. Hugo que apareixen en el llibre esmentat anteriorment també han estat rellevants en la seva inspiració: Dans la plaine / Naît un bruit, / C’est l’haleine / De la nuit...

Preludi II. Misteri de llum

Vol reflectir l’arribada de la llum a l’hora de Laudes, la joia de l’instant i el sentit d’elevació del cant. Aquest preludi s’articula en dues seccions: la primera construïda a partir d’un motiu molt viu, seguit de la seva ressonància; en contrast, la segona comença amb més calma i misteriosa, el cant es fa una mica més concret i segueix una línia ascendent fins al retrobament de la llum en els últims compassos.

SEGON QUADERN

Correspon a l’hora Prima i l’hora Tèrcia, el tercer i el quart moments del dia.

Preludi III. Misteri de l’entrega

Entrega entesa com a començament deliberat de la tasca encomanada i com a trencament dels propis límits, la pròpia ofrena. És una peça de contrastos i de caràcter rítmic. Després d’una aturada inicial, a partir d’un motiu molt dinàmic comença un lent procés d’augment de tensió en diverses fases fins a l’arribada al punt culminant, que vol representar aquest «trencament» i que dona pas a la part final, més estàtica, calmada i amb la reminiscència del cant.

Preludi IV. Misteri de l’instant

Un pensament ha estat sempre present en la configuració d’aquest preludi: «què ens guarda darrere/dins de cada instant? ... un punt d’eternitat».

A tall de pregunta, la primera secció vol crear expectació tot jugant amb la ressonància amagada —amb joc de pedals i harmònics— i passant per diferents elements, quasi sense desenvolupar. Seguidament, a la part final una seqüència d’acords descendents es repeteix de forma indefinida i tot es concreta en una major estabilitat i consonància.

TERCER QUADERN

Correspon a l’hora Sexta i l’hora Nona, el cinquè i el sisè moments del dia.

Preludi V. Misteri del temps

És el moment de la meitat del dia, el punt d’inflexió, moment de renovació o crisi. Dues concepcions diferenciades del temps configuren aquest preludi: a l’inici, el temps és entès com a encontre, com a oportunitat —kairós—, i evocat pel so del repic de campanes en diversos camps harmònics i diferents tempos, com a ajut per percebre el present, el temps etern, o el no-temps, prenent les paraules de T. S. Elliot.

A la segona meitat es vol evocar el temps cronològic —chronos— amb l’aparició d’un nou motiu construït a partir del mateix impuls rítmic en una seqüència que es va repetint i amb una música més direccional. Després d’un moment de trencament, d’obertura, el preludi es tanca amb una reminiscència, retorn llunyà, de les campanes inicials.

Preludi VI. Misteri del dolor

El dia comença a declinar, és l’hora d’afrontar la petita pèrdua de cada dia, la impermanència que forma part de la vida. Es tracta d’una peça de caràcter més introspectiu, íntim, que amb economia de mitjans i més despullada vol expressar aquest sentiment de dolor, solitud, certa malenconia, però sempre sobre un fons serè.

Aquest preludi està construït mitjançant la insistència de la nota repetida i del motiu de semitò descendent —com a expressió del lament— dins un cicle harmònic tancat que es presenta dues vegades. Ajuda a la seva articulació en dues parts l’aparició d’un breu motiu molt més viu, com centellejant, altament contrastat: finalment, la nostra solitud, l’enfrontament amb un mateix, pot ajudar a experimentar la unió amb allò permanent.

QUART QUADERN

Correspon a Vespres i Completes, els dos darrers moments del dia, que tanquen el cercle.

Preludi VII. Misteri de la confiança

Comencem a entreveure la nit, hora d’encesa de llums i de conciliació de les contradiccions del dia; inici del «deixar-se» amb confiança, amb el desig universal de trobar un «lloc» serè on reunir els moments viscuts. S’ha volgut donar una rellevància especial al cant de l’hora de Vespres, que constitueix la idea central del preludi; el cant compartit que pot produir un efecte sanador i que acaba creant un «monestir interior».

Preludi construït en tres parts: la primera, a tall d’introducció, presenta el material base; la nota repetida juntament amb unes figuracions ràpides que representen l’encesa de llumetes, i una primera frase amb el motiu del cant. La part central desenvolupa les figuracions anteriors, contraposades simètricament a l’entorn d’unes notes centrals que van apareixent de fons i que culminen en l’expansió d’aquest cant. Tot condueix a la secció final, de nou més curta, que vol evocar el retrobament de la serenor en aquesta obertura a l’espai que va ressonant en el nostre interior.

Preludi VIII. Misteri de pau

És la culminació del dia, el cercle es tanca. Alhora, és la culminació de la confiança prefigurada al preludi anterior, el retorn a la nit, al silenci, a «casa».

Musicalment s’ha volgut buscar la màxima sobrietat i despullament, amb uns acords que es van succeint de manera continuada, en tempo lentíssim, a manera de respiració tranquil·la. Es va passant del registre greu, que representa la por d’allò desconegut, a l’agut, en una harmonia més transparent que vol evocar aquest nou despertar, un nou naixement. Enmig d’aquest pas apareix un record del cant que es difumina en els núvols sonors de tota la secció final.

El Libro de horas es la serie completa de Preludios para piano escrita entre 2016 y 2022: un ciclo articulado en cuatro cuadernos, todos ellos en forma de díptico y con su propia unidad interna, para ser interpretados también de manera independiente.

Esta obra, en homenaje a Claude Debussy, surge de mi admiración por su música y, de una forma especial, de la relevancia que esta tiene dentro del repertorio y en la técnica pianística. La relectura del magnífico libro Debussy et le mystère de V. Jankélevitx me remitía constantemente a la capacidad de la música del compositor francés de sugerir y de transcribir el «misterio» con una escritura musical siempre limpia y clara.

La otra fuente de inspiración que converge en la misma idea —la vida como misterio por excelencia— es el libro de las horas de la vida monástica, con sus ocho horas canónicas. Dos fuentes literarias han ayudado en su profundización: El libro de horas de R. M. Rilke y La música del silencio de D. Steindl-Rast. Cada hora, como un mensajero, es concebida como portadora de un mensaje propio. Y esta vivencia de cada momento del día —como las etapas de la vida—, junto con la actitud de vigilia, la mirada atenta y la importancia del canto como expresión más genuina de un anhelo común, son los factores que he intentado evocar en cada uno de los ocho preludios:

Misterio de noche
Misterio de luz
Misterio de la entrega
Misterio del instante
Misterio del tiempo
Misterio del dolor
Misterio de la confianza
Misterio de paz

PRIMER CUADERNO

Corresponde a los dos primeros momentos del día, vigilias/maitines y laudes.

Preludio I. Misterio de noche

Inspirado en el canto de vigilias/maitines, entendidas como guardia/escucha nocturna y en la consciencia del paso del tiempo. Está construido a partir de un motivo de dos notas centrales —do, re, como transcripción de las iniciales de Claude Debussy— que se repiten casi de forma obstinada, juntamente con un canto muy concreto y claro —a varias voces en la parte central— que se desdibuja en forma de recuerdo lejano.

Los versos de V. Hugo que aparecen en el libro mencionado anteriormente también han sido relevantes en su inspiración: Dans la plaine / Naît un bruit, / C’est l’haleine / De la nuit...

Preludio II. Misterio de luz

Quiere reflejar la llegada de la luz a la hora de laudes, el gozo del instante y el sentido de elevación del canto. Este preludio se articula en dos secciones: la primera, construida a partir de un motivo muy vivo, seguido de su resonancia; en contraste, la segunda empieza con más calma y misterio, el canto se hace un poco más concreto y sigue una línea ascendente hasta al reencuentro de la luz en los últimos compases.

SEGUNDO CUADERNO

Corresponde a la hora prima y hora tercia, el tercer i el cuarto momentos del día.

Preludio III. Misterio de la entrega

Entrega entendida como inicio deliberado de la tarea encomendada y como ruptura de los propios límites, la propia ofrenda. Es una pieza de contrastes y de carácter rítmico. Después de una parada inicial, a partir de un motivo muy dinámico, empieza un lento proceso de aumento de tensión en diversas fases hasta la llegada al punto culminante, que quiere representar esta «ruptura» y que da paso a la parte final, más estática, calmada y con la reminiscencia del canto.

Preludio IV. Misterio del instante

Un pensamiento ha estado siempre presente en la configuración de este preludio: «¿qué nos aguarda detrás/dentro de cada instante? ...un punto de eternidad.»

A modo de pregunta, la primera sección quiere crear expectación jugando con la resonancia escondida —con juego de pedales y armónicos— y pasando por distintos elementos, casi sin desarrollar. Seguidamente, en la parte final, una secuencia de acordes descendentes se repite de forma indefinida y todo se concreta en una mayor estabilidad y consonancia.

TERCER CUADERNO

Hora sexta y hora nona, el quinto y el sexto momentos del día.

Preludio V. Misterio del tiempo

Es el momento del mediodía, el punto de inflexión, momento de renovación o crisis. Dos concepciones diferenciadas del tiempo configuran este preludio: al inicio, el tiempo entendido como encuentro, como oportunidad —kairós—, y evocado por el sonido del repicar de campanas en distintos campos armónicos y distintos tempos, como ayuda para percibir el presente, el tiempo eterno o el no-tiempo, tomando las palabras de T. S. Eliot.

En la segunda mitad se quiere evocar el tiempo cronológico —chronos— con la aparición de un nuevo motivo construido a partir del mismo impulso rítmico en una secuencia que se va repitiendo y con una música más direccional. Después de un momento de rotura, de abertura, el preludio se cierra con una reminiscencia, retorno lejano, de las campanas iniciales.

Preludio VI. Misterio del dolor

El día empieza a declinar, es la hora de afrontar la pequeña pérdida de cada día, la impermanencia que forma parte de la vida. Se trata de una pieza de carácter más introspectivo, íntimo, que con economía de medios y más desnuda quiere expresar este sentimiento de dolor, soledad, cierta melancolía, pero siempre sobre un fondo sereno.

Este preludio está construido mediante la insistencia de la nota repetida y del motivo de semitono descendente —como expresión del lamento— dentro de un ciclo armónico cerrado que se presenta dos veces. Ayuda a su articulación en dos partes la aparición de un breve motivo mucho más vivo, como centelleando, altamente contrastado: finalmente, nuestra soledad, el enfrentamiento con uno mismo, puede ayudar a experimentar la unión con lo permanente.

CUARTO CUADERNO

Corresponde a vísperas y completas, los dos últimos momentos del día, que cierran el círculo.

Preludio VII. Misterio de la confianza

Empezamos a entrever la noche, hora de encendida de lámparas y de conciliación de las contradicciones del día; inicio del «dejarse» con confianza, con el deseo universal de encontrar un «lugar» sereno donde reunir los momentos vividos. Se ha querido dar una especial relevancia al canto de la hora de vísperas, que constituye la idea central del preludio; el canto compartido que puede producir un efecto sanador y que acaba creando un «monasterio interior».

Preludio construido en tres partes: la primera, a modo de introducción, presenta el material base, la nota repetida junto con unas figuraciones rápidas que representan la encendida de las lucecitas, y una primera frase con el motivo del canto. La parte central desarrolla las anteriores figuraciones, contrapuestas simétricamente en torno a unas notas centrales que van apareciendo de fondo y que culminan en la expansión de este canto. Todo conduce a la sección final, de nuevo más corta, que quiere evocar el reencuentro de la serenidad en esta abertura al espacio que va resonando en nuestro interior.

Preludio VIII. Misterio de paz

Es la culminación del día, el círculo se cierra. A la vez, es la culminación de la confianza prefigurada en el preludio anterior, el retorno a la noche, al silencio, a «casa».

Musicalmente se ha querido buscar la máxima sobriedad y desnudez, con unos acordes que se van sucediendo de manera continuada, en tempo lentísimo, a manera de respiración tranquila. Se va pasando del registro grave, que representa el miedo a lo desconocido, al agudo, en una armonía más transparente que quiere evocar este nuevo despertar, un nuevo nacimiento. En medio de este paso aparece un recuerdo del canto que se difumina en las nubes sonoras de toda la sección final.

The Book of Hours is the complete set of the Preludes for piano written between 2016 and 2022. It consists of four notebooks, each of them in the form of a diptych and with their own internal unity so that the pieces can also be performed independently.

This work is a tribute to Claude Debussy. It is the fruit of my admiration for his music and, in particular, its importance within the repertoire and with regard to piano tech-nique. On re-reading Vladimir Jankélevitx’s magnificent book Debussy et le mystère I am constantly reminded of the French composer’s ability to suggest and reflect the “mystery of life” through music that is always clean and clear.

The other source of inspiration that centres on the same idea – life as a mystery par ex-cellence – is the book of hours of monastic life, with its eight canonical hours. Two liter-ary sources have helped me to go deeper into this subject: The Book of Hours by Rainer Maria Rilke and Music of Silence by David Steindl-Rast. Each hour, as if it were a mes-senger, is conceived as the bearer of its own message. And this experience of each divi-sion of the day – like the stages of life – along with a state of vigilance, an attentive gaze and the importance of singing as the most genuine expression of a common yearning are the aspects that I have tried to evoke in each of the eight preludes:

I. Misteri de nit (Mystery of the Night)
II. Misteri de llum (Mystery of Light)
III. Misteri de l’entrega (Mystery of Dedication)
IV. Misteri de l’instant (Mystery of the Instant)
V. Misteri del temps (Mystery of Time)
VI. Misteri del dolo (Mystery of Sorrow)
VII. Misteri de la confiança (Mystery of Trust)
VIII. Misteri de pau (Mystery of Peace)

FIRST VOLUME

Corresponding to the first two times of the day, Vigil/Matins and Lauds.

Prelude I. Misteri de nit (Mystery of the Night)

Inspired by the singing of the Vigil/Matins, understood as a watch or nightly vigil and with the awareness of the passing of time. It is based on a motif featuring two central notes – C and D, by way of a transcription of Claude Debussy’s initials, which repeats itself almost obstinately. Meanwhile, the singling is very clear and compact, with several voices in the central part, and it then fades away like an old memory.

The verses by Victor Hugo that appear in the aforesaid book were also a relevant source of inspiration: Dans la plaine / Naît un bruit, / C’est l’haleine / De la nuit...

Prelude II. Misteri de llum (Mystery of Light)

The intention is to reflect the coming of daylight of Lauds, the joy of the moment and the elevated mood required of the singing. This prelude is split into two sections, with the first based on a very lively motif, followed by its resonance. In contrast, the second begins more calmly and mysteriously; the singing is a little more substantial and ascends until the reencounter with the light in the last bars.

SECOND VOLUME

Corresponding to the hour of the Prime and the hour of the Terce, the third and fourth times of the day.

Prelude III. Misteri de l’entrega (Mystery of Dedication)

Here, dedication is understood as the deliberate initiation of the assigned task and as breaking our own limits, going beyond the offering we make. It is a piece made up of contrasts of a rhythmic nature. After an opening pause, a very dynamic motif gives rise to a slow process of increasing tension, which advances in several phases until reaching the climax, which is intended to express this ‘break’. This leads on to the last part, more static and calm, and with a reminiscence of the singing.

Prelude IV. Misteri de l’instant (Mystery of the Instant)

There has always been a certain consideration present in the composition of this prel-ude: “What is it that awaits us beyond/inside each instant? A point of eternity.”

By way of a question, the first section is intended to generate expectation by working with the hidden resonance - with a play on the pedals and harmonics, and going through different parts almost without any development. Then, in the final section, a sequence of descending chords repeats itself indefinitely, resulting in greater stability and consonance.

THIRD VOLUME

Corresponding to the Sext and the Nones, the fifth and sixth divisions of the day.

Prelude V. Misteri del temps (Mystery of Time)

This corresponds to noontime, the turning point, a moment of renewal or crisis. Two distinct conceptions of time shape this prelude: at the beginning, time is under-stood as an encounter, as an opportunity —kairós—, evoked by the tolling of bells in var-ious harmonic fields and in different tempos, which act as an aid to perceive the present, eternal time, or timelessness, as expressed by T. S. Elliot.

In the second half, the intention is to evoke chronological time —chronos— with the ap-pearance of a new motif based on the same rhythmic impulse, in a recurring sequence and with the music being more directional. After a moment of rupture or origination, the prelude closes with the reminiscence, the distant return of the opening bells.

Prelude VI. Misteri del dolor (Mystery of Sorrow)

The day begins to decline; it is the time of coping with the small loss of each day, the imper-manence that forms part of life. This is a piece with a more introspective, intimate character, whose economy of means and more stripped-down sound is intended to express this feeling of sorrow, of loneliness and a certain melancholy, but always against a serene backdrop.

This prelude is based on the insistence of a repeated note and a descending semitone motif —as an expression of lament— within a closed harmonic cycle that appears twice. Its arrangement into two parts is supported by the appearance of a short, much more vivid motif, sparkling and highly contrasted. Finally, our solitude, the confrontation with oneself, helps us experience the union with the permanent.

FOURTH VOLUME

Corresponding to the Vespers and the Compline, the two last divisions of the day, which close the circle.

Prelude VII. Misteri de la confiança (Mystery of Trust)

We begin to notice the coming of the night, the time for turning on lights and reconciling the contradictions of the day; the beginning of ‘letting go’ in trust, with the universal de-sire to find a quiet ‘place’ to gather together the moments lived. Special importance is giv-en to the singing of the Vespers, which makes up the central idea of the prelude; the shared singing that can have a healing impact and that ends up creating an ‘inner monastery’.

The prelude has three parts: the first, by way of an introduction, presents the base ma-terial; a repeated note along with some quick figures that represent the turning on of lights, and a first phrase with the motif of the singing. The initial figures are developed in the central part, symmetrically contrasted around a series of central notes that gradu-ally emerge in the background and culminate in the expansion of the singing. All this leads to the final section, again much shorter, which is intended to evoke the reencoun-ter with serenity in this movement towards the space that resonates inside us.

Prelude VIII. Misteri de pau (Mystery of Peace)

This is the culmination of the day, when the circle closes. At the same time, it is the cul-mination of the trust prefigured in the previous prelude, the return to the night, to si-lence, to ‘home’.

Musically, the intention was to achieve a maximum of sobriety and austerity, with chords that follow on from each other continuously at a very slow tempo, like gentle breathing. The sound shifts from the bass register, which expresses the fear of the un-known, to the high, with a clearer harmony whose purpose is to evoke this new awaken-ing, this new birth. And in the midst of this passage there emerges a memory of the singing, which fades out in the clouds of sound that fill the whole final section.

← Obres