Jardins del silenci
Jardins del silenci (Jardines del silencio)
Jardins del silenci (Gardens of silence)
Jardins del silenci sorgeix de la unió de dues fonts d’inspiració: les fragàncies i els colors de les flors, el seu caràcter efímer i la seva innocència; i l’espai, el jardí, que ajuda a ressonar el nostre espai interior, espai de silenci que tots tenim en el nostre si i que el “soroll” del dia a dia pertorba o ens amaga.
El títol d’aquesta composició s’ha concretat, com una troballa, en llegir les paraules de Rumi, el poeta sufí: “durant un temps hauries de caminar pels jardins del silenci”.
El repte doncs ha estat crear aquest “jardí sonor” a partir dels diferents timbres, registres i sobretot del material harmònic, que té un rellevant paper colorístic i constructiu dins de l’obra. Tot sobre un fons, un estat de contemplació, de recreació sonora que va augmentant al llarg de les tres parts en què s’articula.
El tractament de la viola pren el seu caràcter més noble, més sobri —i no tant com a solista—tot fusionant-se amb el piano per a assolir una sonoritat conjunta.
L’obra comença amb una breu frase, a mode d’invocació, abans d’entrar en el centelleig i la vivacitat inicial: un motiu de set notes —llavor a partir de la qual brosta i creix tota la peça— que progressivament s’anirà evaporant per, alhora, penetrar-ho tot.
El meu sincer agraïment a l’Oliva per ajudar-me a conèixer i admirar més el món de les flors.
Jardins del silenci forma part de l’encàrrec de Joventuts Musicals de Catalunya i la Fundació Ferrer-Salat per a la Xarxa de músiques del curs 2016-17, interpretada per l’Agnès Mauri —a qui està dedicada— i pel pianista Benedek Horváth.
“Jardines del silencio” surge de la unión de dos fuentes de inspiración: las fragancias y los colores de las flores, su carácter efímero y su inocencia; y el espacio, el jardín, que ayuda a resonar nuestro espacio interior, espacio de silencio que todos tenemos en nuestro ser y que el “ruido” del día a día perturba o nos esconde.
El título de esta composición se ha concretado, como un encuentro, al leer las palabras de Rumi, el poeta sufí: “durante un tiempo deberías andar por los jardines del silencio”.
El reto, pues, ha sido crear este “jardín sonoro” a partir de los diferentes timbres, registros y sobre todo del material armónico, que tiene un relevante papel colorístico y constructivo dentro de la obra. Todo sobre un fondo, un estado de contemplación, de recreación sonora que va aumentando a lo largo de las tres partes en que se articula.
El tratamiento de la viola toma su carácter más noble, más sobrio —y no tanto como solista—fusionándose con el piano para obtener una sonoridad conjunta.
La obra empieza con una breve frase, a modo de invocación, antes de entrar en el centelleo y la vivacidad inicial: un motivo de siete notas —semilla a partir de la cual brota y nace toda la pieza— que progresivamente se irá evaporando para, a la vez, penetrarlo todo.
Mi sincero agradecimiento a Oliva por ayudarme a conocer y admirar más el mundo de las flores.
“Jardines del silencio” forma parte del encargo de “Joventuts Musicals de Catalunya” y la Fundació Ferrer-Salat para la “Xarxa de músiques” del curso 2016-17, interpretada por Agnès Mauri —a quien está dedicada— y por el pianista Benedek Horváth.
“Gardens of Silence” emerged from the fusion of two sources of inspiration: the fragrances and colours of flowers, their ephimeral nature and their innocence; and the space – the garden – that helps our inner space to resound, space of silenci that we all have within ourselves, and that the hustle and bustle of everyday life disrupts and conceals.
The title of this composition has taken shape, like a finding, on reading Rumi’s words, the sufi poet: ”For a while you should walk through the gardens of silence”.
The challenge has been to create this “soundgarden” from the different timbres, registers and, above all, from the harmònic material, which plays and important colouristic and constructive role within the musical piece. All of this against a background, a state of contemplation, of acoustic recreation that continues to gather momentum throughout the three parts in which the piece is structured.
The treatment of the viola takes its most noble and sober character – and not so much as a solist – by merging with the piano in order to attain a joint sonority.
The work begins with a short sentence, by way of invocation, before turning into the initial sparkling and liveliness: a motive of seven notes – the seed from which the whole piece arises and grows – that will gradually vanish while invading it all.
My sincere gratitude to Oliva to help me know and admire more the world of flowers.
“Gardens of Silence” is part of the assignement by “Joventuts Musicals de Catalunya” for the “Xarxa de músiques” for the acadèmic year 2016-2017, interpreted by Agnès Mauri- to whomit is dedicated- and by the pianist Benedek Horváth.