El poeta en llengua alemanya R.M. Rilke utilitza en diversos moments de la seva obra l’associació de la figura de l’àngel amb “allò terrible”; idea que poc a poc se m’ha anat apareixent en apropar-m’hi. Em captivava aquest “xoc” entre la nostra realitat quotidiana habitual i aquesta nova visió lluminosa de l’àngel. De fet, en la nostra tradició espiritual, l’àngel s’apareix repetidament tot dient “no tingueu por”. Pot ser, aquest fet, causat per la nostra por a una altra realitat?, pel nostre tancament a “allò bo” però desconegut?
Aquesta ha estat la primera deu permanent d’inspiració per a aquest quartet de corda: la dignificació del dolor com a possible font d’obertura, d’alliberament, i el ressò del convit de l’àngel a deixar la por, a obrir-nos.
L’altra font d’inspiració ha estat l’Art de la fuga de J.S. Bach; el seu tema és el punt de partida per a l’elaboració de tots els materials, des dels punts de vista motívic, harmònic i formal. Una obra, sempre admirada, que sota la seva sobrietat i perfecció té el do d’expressar —alhora— la bellesa i la profunditat del patiment humà, tot aportant-nos un bocí d’aquesta Pau que tots anhelem.
L’obra s’articula en quatre moviments:
Introduzione. Moviment curt, on s’introdueixen tots els elements que apareixeran, aquí en estat embrionari, en el quartet. Temps de preparació, d’expectativa, per entrar en el moviment gran, amb el qual va enllaçat.
Missatge I. Vol expressar aquest dolor, trencament implacable, amb uns talls verticals que es van fonent i una textura lleugera però tenebrosa, quasi sense respiració.
Intermezzo – recitativo. Moviment curt. Actua com a reflexió sobre l’anterior i com a aturada abans del moviment final, el més llarg de l’obra. De caràcter trist però serè, es fa evident el desenvolupament del motiu més melòdic i de l’harmonia per quintes.
Missatge II. Articulat en si mateix en dues parts. En la primera es desenvolupa el motiu apuntat en el 2n mov., que reapareix de forma cíclica tot expressant l’abandó progressiu fins a una segona part més lluminosa, on s’imposa la textura lleugera de caràcter impalpable. La música va agafant cada vegada més respiració, més silenci, fins a un final “quasi senza tempo”.
Obra escrita a petició de Dàlia Quartet, a qui està dedicada, amb agraïment.
També en record de totes les persones anònimes que pateixen de forma extrema degut a les injustícies del nostre món.
“Estimo de la meva existència les hores tenebroses
en què s’aprofundeixen els meus sentits;…
…en elles he après que una segona vida
immensa, intemporal, d’amplis espais tinc.”
Rainer Maria RilkeDas Stunden-Buch (El llibre d’hores)
El poeta en lengua alemana R.M. Rilke utiliza en distintos momentos de su obra la asociación de la figura del ángel con “aquello terrible”; idea que poco a poco se me ha ido apareciendo al acercarme a ella. Me cautivaba este “choque” entre nuestra realidad cotidiana habitual y ésta nueva visión luminosa del ángel. De hecho, en nuestra tradición espiritual, el ángel se aparece repetidamente diciendo “no tengáis miedo”. ¿Puede ser, este hecho, causado per nuestro miedo a otra realidad?, ¿por nuestro cierre a “lo bueno” pero desconocido?
Ésta ha sido la primera fuente permanente de inspiración para este cuarteto de cuerda: la dignificación del dolor como posible fuente de obertura, de liberación, y el eco de la invitación del ángel a dejar el miedo, a abrirnos.
La otra fuente de inspiración ha sido el Arte de la fuga de J.S. Bach; su tema es el punto de partida para la elaboración de todos los materiales, desde los puntos de vista motívico, armónico y formal. Una obra, siempre admirada, que debajo de su sobriedad y perfección tiene el don de expresar —a la vez— la belleza y la profundidad del sufrimiento humano, aportándonos un trocito de esta Paz que todos anhelamos.
La obra se articula en cuatro movimientos:
Introduzione. Movimiento corto, donde se introducen todos los elementos que aparecerán, aquí en estado embrionario, en el cuarteto. Tiempo de preparación, de expectativa, para entrar en el movimiento grande, con el cual va enlazado.
Mensage I. Quiere expresar este dolor, rotura implacable, con unos cortes verticales que se van fundiendo y una textura ligera pero tenebrosa, casi sin respiración.
Intermezzo – recitativo. Movimiento corto. Actúa como reflexión sobre el anterior y como parada antes del movimiento final, el más largo de la obra. De carácter triste pero sereno, se hace evidente el desarrollo del motivo más melódico y de la armonía por quintas.
Mensage II. Articulado en sí mismo en dos partes. En la primera se desarrolla el motivo apuntado en el 2n mov., que reaparece de forma cíclica expresando el abandono progresivo hasta una segunda parte más luminosa, donde se impone la textura ligera de carácter impalpable. La música va cogiendo cada vez más respiración, más silencio, hasta un final “quasi senza tempo”.
Obra escrita a petición de “Dàlia Quartet”, a quién está dedicada, con agradecimiento.
También en recuerdo de todas les personas anónimas que sufren de forma extrema debido a las injusticias de nuestro mundo.
“Amo de mi existencia las horas tenebrosas
en que se profundizan mis sentidos;…
…en ellas he aprendido que una segunda vida
inmensa, intemporal, de amplios espacios tengo.”
Rainer Maria RilkeDas Stunden-Buch (El libro de horas)
The German poet R.M. Rilke links the figure of the angel with the concept of “the terrible”, an idea that I came to realize as I approached his work. I was captivated by this “shock” between our everyday reality and this new luminous vision of the angel. As a matter of fact, in our spiritual tradition, the angel repeatedly appears saying: ”Don’t be afraid”. Can this, perhaps, be caused by our fear of a different reality? By our deliberate separation from “the good” but at the same time unknown?
This idea has been the primary source of inspiration for this string quartet: the dignification of the pain as a potential source of opening, of relief, and the echo of the angel’s call to forsake fear and to open ourselves up.
The other source of inspiration has been the The Art of Fugue by J.S. Bach; its topic is the starting point for the creation of all the materials, from a motivational, harmonic and formal point of view. A work always admired, that under its sobriety and perfection has the gift of expressing both the beauty and the depth of human suffering, giving us a share of this peace we all wish for.
The piece is made up of four movements:
Introduzione. Short movement, where all the elements that appear are introduced at an embryonic stage here. Time of preparation, of expectation, to enter the long movement with which it is linked.
Message I. It wants to express this pain, ruthless break, with some vertical cuts that gradually melt and a light but dark texture, almost breathless.
Intermezzo – recitativo. Short movement. Acting as a reflection upon the previous one and as a pause before the final movement, the longest in the piece. Of a sad but serene character, the more melodic motif unfolds as well as the harmony by fifths.
Message II. Made up of two parts. In the first one, the motif pointed in the second movement is developed, which reappears cyclically, expressing a progressive abandonment until it reaches a second and more luminous part, where a light almost intangible texture imposes itself. The music gradually catches more breath, more silence, reaching an end “quasi senza tempo”.
This work was written as a request by the Dàlia Quartet, to which it is dedicated, with gratitude.
Also as a tribute to all the anonymous people who undergo extreme suffering due to the injustices in our world.
“Ich liebe meines Wesens Dunkelstunden,
in welchen meine Sinne sich vertiefen;…
…aus ihnen kommt mir Wissen, dass ich Raum
zu einem zweiten zeitlos breiten Leben habe.“
Rainer Maria RilkeDas Stunden-Buch