«Estimo de la meva existència les hores tenebroses
en què s’aprofundeixen els meus sentits;…
…en elles he après que una segona vida
immensa, intemporal, d’amplis espais tinc.»
Sobre la seva música
«Hi ha poca música tan delicada i evocadora com la d’en Miquel Oliu. Domini dels materials, forma extraordinàriament fluïda, imatges poètiques penetrants, silencis profunds i excepcional capacitat comunicativa: un compositor brillant.»
«La teva música sembla defugir el neguit a què ens aboca el dia a dia. Crea un veritable refugi sonor, un moment íntim, delicat, ple de subtileses i de fluïdesa.
L’harmonia i els colors basteixen un univers ric en matisos; a mi m’atrau, sobretot, aquesta llum meridional que conté i que, lluny d’enlluernar, destaca molt més les irisacions. Hi percebo una claror mediterrània més que no pas núvols centreeuropeus -tu ja m’entens-, i saps que comparteixo també amb tu el gust per les troballes espectrals i per les ressonàncies orientals.
Només puc dir-te que, quan escolto les teves obres, sovint penso que m’hauria agradat compondre-les jo. I és que, més enllà de l’ofici i del saber fer -que hi és!-, les teves peces contenen "poesia" i són, per damunt de tot, “música”.»
sento una inacció audaç
que m’obre les portes de la reflexió
els teus silencis demanen
ser escoltats en solitari
perquè aquests sons
no provenen del buit
del no-res
són presència d’un silenci primigeni
que reclama un elevat afany d’abstracció
per poder acoblar emoció i pensament
m’aturo — per anar més lluny
potser més enllà dels jardins del silenci.